El Pi de les Tres Branques és un dels símbols més emblemàtics del catalanisme, ja que és un símbol de la unitat del Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.
Aquesta plaça s'inaugurà l'any 1987. Els relleus del monument detallen la història de Catalunya.
La font que veiem a la part central dóna nom a la plaça, element que la caracteritza i que es va mantenir en la seva darrera remodelació, l'any 2003.
El nom de la plaça prové de l'església i el convent construïts a partir de l'any 1220 per iniciativa dels frares de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan.
Aquesta plaça és d’origen medieval i deu el seu nom a l’antiga església romànica de Sant Pere de Caors.
Indret conegut antigament amb el nom de les Fonts de Dalt. L'empedrat inclou algunes rodes que deixen constància del passat moliner de l'actual plaça i els seus voltants.
Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir.
És l'únic portal baixmedieval que es conserva a la ciutat. Hi dóna entrada pel sector nord-oriental; comunica amb el camí ral de Berga a Bagà i a Ripoll.