Edificació singular que es va construir tot aprofitant, com a estructura de la casa, la paret rocosa d’una muntanya ben escarpada i vertical, segurament fundada en el segle IX.

Les restes d’aquest castell estan situades al cap rocós de la serra de Blancafort (1176 m), entre el tossal de la Guàrdia i el serrat de la Figuerassa.

El Pi de les Tres Branques és un dels símbols més emblemàtics del catalanisme, ja que és un símbol de la unitat del Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

Indret conegut antigament amb el nom de les Fonts de Dalt. L'empedrat inclou algunes rodes que deixen constància del passat moliner de l'actual plaça i els seus voltants.

Els Quatre Cantons és el nom popular que es dóna a l'encreuament dels quatre carrers de l'indret: el de Mossèn Comellas, el de Sant Francesc, la placeta Ciutat i el carrer Major o de la Ciutat.

Carrer central de la ciutat, tant des d'un punt de vista històric com econòmic i social. Traçat a l'època medieval, travessa la ciutat antiga de nord-est a sud-oest.

El nom de la plaça prové de l'església i el convent construïts a partir de l'any 1220 per iniciativa dels frares de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan.

La font que veiem a la part central dóna nom a la plaça, element que la caracteritza i que es va mantenir en la seva darrera remodelació, l'any 2003.