Google Translator
La ruta proposada descriu un recorregut de baixa dificultat tècnica, tot i que una mica llarg, pel municipi d'Avià, al sud-oest de Berga, per una zona ben tranquil·la i agradable entre conreus i petits boscos a migdia de la serra de Queralt. Es pot escurçar l'itinerari passant per l'estany de Graugés.
Plàcid itinerari per la Via Verda del Llobregat entre la Colònia Rosal i l'embassament de la Baells que discorre pel traçat del carrilet, antic ferrocarril de via estreta de finals del segle XIX que transportava persones i mercaderies de Manresa a Guardiola de Berguedà resseguint el curs del riu Llobregat. L'antiga fàbrica de la Colònia Rosal i el Canal Industrial de Berga testimonien l'intens aprofitament que el Berguedà ha fet del Llobregat des de l'antiguitat fins als nostres dies. La ruta permet contemplar també un magnífic entorn natural, amb extensos boscos de pins i una frondosa vegetació de ribera, i dues joies de l'arquitectura medieval catalana: el pont gòtic i l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret.
De la Nou de Berguedà, s'arriba a Malanyeu per la serra del Catllaràs, massís cobert d'espessos boscos de pi roig, alzines, roures i faigs. Des de Malanyeu, s'albira una extensa vista panoràmica del Berguedà que abasta les serres dels rasos de Peguera, del Verd, del Cadí, el Moixeró i el Pedraforca. Per fer aquesta ruta, es necessita un cert nivell de preparació i de resistència física a causa del seu alt desnivell.
El recorregut que aquí es proposa gira a l'entorn de l'anomenada Ruta dels Maquis; discorre entre la divisòria de les comarques del Berguedà i el Bages combinant la visita a un punt d'excepcional interès paisatgístic, el turó de Montbordó, amb la visita a monuments arquitectònics notables: el monestir de Serrateix, amb la seva imponent església romànica, claustre neoclàssic i dependències monacals, l'església preromànica de Sant Pere de Serrateix, l'església de Sant Cugat del Racó, al municipi de Navàs, al Bages, d'estil romànic llombard, amb planta de creu grega, coronada per un cimbori singular, tota ella molt interessant, i, finalment, l'antic nucli de Castelladral, ara en el municipi de Navàs.
La Ruta dels Maquis ha estat pensada per ser feta amb BTT. Senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 179, uneix Berga i Castellnou de Bages travessant camins històrics que, al segle XX, van ser escenari d'episodis de la resistència antifranquista, el més conegut dels quals va ser la mort del guerriller Ramon Vila i Capdevila prop de la Torre de Castellnou de Bages.
Dins la vegetació del Parc Natural del Cadí-Moixeró destaca particularment la vall de Gresolet, posseïdora d'un microclima propi de característiques atlàntiques que possibilita una abundant presència d'arbres caducifolis com el faig, el roure i la moixera que, en convivència amb el pi negre, el pi roig i l'avet, dibuixen un magnífic paisatge policromat especialment acolorit a la tardor, la millor època de l'any per passejar-s'hi. Pedalejant per la vall es contemplen diverses masies disseminades, algunes destinades avui a l'hostalatge, que testimonien l'antic ús agrícola i ramader d'aquestes muntanyes. La imponent presència del Pedraforca guarneix les panoràmiques que s'albiren durant l'itinerari.
Tomb per l'entorn muntanyenc del nucli de Maçaners que transcorre per paratges on predominen els boscos de pi roig i, per sobre dels 1.700 m d'altitud, els de pi negre. Nombroses masies com ca l'Espardenyer o cal Guineu parlen de l'antic aprofitament agrícola d'aquestes terres d'alta muntanya. Durant el recorregut, es tenen grans vistes de la cara S del massís del Pedraforca. Per fer aquesta ruta, es necessita un cert nivell de preparació i de resistència física a causa del seu alt desnivell.
La ruta arriba fins a l'església romànica de Sant Quintí de Montclar, actualment enrunada, entre boscos de pins i alzines, prats i camps de conreu. També es contempla l'església de Sant Martí d'Avià i el castell medieval de l'Espunyola. Durant el recorregut es tenen bones vistes de les serres del Catllaràs, del Picancel, de Queralt, dels Lladres, els rasos de Peguera i els cingles de les Tres Maries (Serrapinyana, Sant Salvador i Capolat).
