De la Colònia Rosal a la Baells pel camí del carrilet

Més enllà s'observa a l'esquerra, també a l'altra banda del riu, l'antic Canal Industrial de Berga. Aquesta conducció, construïda entre 1885 i 1900, subministrava energia elèctrica a d'altres colònies tèxtils instal·lades al llarg del curs descendent del Llobregat, que al segle XIX fou considerat el riu més productiu del món per l'intens aprofitament industrial que se'n feia. Actualment encara proveeix d'electricitat la fàbrica tèxtil del Canal de Berga, la de les llums i la de Carburos Metálicos.

Es deixa una pista a la dreta amb el pas barrat i es continua avançant vora el riu. Es deixa enrere, a l'altre cantó del riu, la fàbrica abans esmentada de Carburos Metálicos. Se segueix per un tram ombrívol i emboscat fins a travessar un túnel de l'antic carrilet (km 2,53, 513 m), ferrocarril que va estar en funcionament entre 1860 i 1973. Es tractava d'un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda -no passava dels 30 km per hora- nascut per satisfer l'intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX. Després d'un curt tram a l'aire lliure, s'entra a un altre túnel (km 2,88, 513 m), el més extens dels tres que es creuaran: per travessar-lo amb total seguretat, és convenient dur una lot o un frontal.

Es continua endavant per un tram molt boscós i humit, es creua un petit pont dissimulat per la vegetació i es deixa a mà dreta un altre camí amb el pas barrat. Es travessa el Llobregat per l'antic pont del carrilet, aquest més llarg i ben visible, i tot seguit es passa per l'últim túnel de l'itinerari. A l'entrada es troba la font dels Pescadors (km 3,77, 521 m).

En sortir del túnel, es prossegueix ara per la riba esquerra del Llobregat. Es deixa a mà esquerra una pista que remunta i s'endinsa al bosc i es continua tot recte planejant pel costat del riu. Es tenen bones vistes al N dels rasos de Peguera i la Figuerassa.

Després de deixar un altre trencall a la dreta, que fa cap a una esplanada vora el riu, i passar vora un refugi de pescadors, s'arriba al pont gòtic de Pedret (km 4,92, 528 m), bastit entre els segles XII i XIII. Cal travessar-lo, ara o de tornada, i seguir per la pista cimentada del davant fins a l'església preromànica de Sant Quirze de Pedret. Són 0,65 km i 60 m de desnivell que s'afegeixen a la ruta. El temple, originari del segle IX, ha estat molt modificat al llarg dels segles. L'aspecte actual, fruit de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements característics del romànic. Des de Pedret, es tenen unes amplíssimes vistes dels rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i les serres de Picancel, de Montsent i el Catllaràs.

L'itinerari continua aigües amunt (N), deixant el pont de Pedret a la dreta, pel camí terrer senyalitzat amb un rètol cap a la font de la Vaca que voreja el Llobregat per l'esquerra. Als 500 m, després de deixar un sender a mà dreta que es dirigeix cap al riu, s'arriba a les restes de l'antic pont del carrilet, avui esfondrat, que el creuava i s'acaba la pista i el recorregut (km 5,54, 528 m). Més endavant es troba la presa de l'embassament de la Baells. Per tornar es desfà el camí.