Dins la vegetació del Parc Natural del Cadí-Moixeró destaca particularment la vall de Gresolet, posseïdora d'un microclima propi de característiques atlàntiques que possibilita una abundant presència d'arbres caducifolis com el faig, el roure i la moixera que, en convivència amb el pi negre, el pi roig i l'avet, dibuixen un magnífic paisatge policromat especialment acolorit a la tardor, la millor època de l'any per passejar-s'hi. Pedalejant per la vall es contemplen diverses masies disseminades, algunes destinades avui a l'hostalatge, que testimonien l'antic ús agrícola i ramader d'aquestes muntanyes. La imponent presència del Pedraforca guarneix les panoràmiques que s'albiren durant l'itinerari.

El recorregut que aquí es proposa gira a l'entorn de l'anomenada Ruta dels Maquis; discorre entre la divisòria de les comarques del Berguedà i el Bages combinant la visita a un punt d'excepcional interès paisatgístic, el turó de Montbordó, amb la visita a monuments arquitectònics notables: el monestir de Serrateix, amb la seva imponent església romànica, claustre neoclàssic i dependències monacals, l'església preromànica de Sant Pere de Serrateix, l'església de Sant Cugat del Racó, al municipi de Navàs, al Bages, d'estil romànic llombard, amb planta de creu grega, coronada per un cimbori singular, tota ella molt interessant, i, finalment, l'antic nucli de Castelladral, ara en el municipi de Navàs.

La Ruta dels Maquis ha estat pensada per ser feta amb BTT. Senyalitzada com a sender de gran recorregut GR 179, uneix Berga i Castellnou de Bages travessant camins històrics que, al segle XX, van ser escenari d'episodis de la resistència antifranquista, el més conegut dels quals va ser la mort del guerriller Ramon Vila i Capdevila prop de la Torre de Castellnou de Bages.

El massís prepirinenc dels rasos de Peguera, situat a l'extrem meridional de l'Alt Berguedà, comprèn un magnífic entorn muntanyenc d'extensos i frondosos boscos on conviuen, entre d'altres, el roure martinenc, el faig, el boix, l'omnipresent pi roig i, a les zones de major altitud, el pi negre. Durant el trajecte, que està íntegrament senyalitzat, s'albiren àmplies vistes que abasten la serra d'Ensija, la dels Lladres, Queralt, la Figuerassa, els emblemàtics pics del Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró dels rasos i, més cap al sud, la plana del Baix Berguedà i el relleu característic de Montserrat. Destaca també la presència de nombroses masies que testimonien el tradicional ús agrícola i ramader d'aquestes terres d'alta muntanya. Per fer aquesta ruta a l'hivern, serà necessari dur paraneus o raquetes de neu.

Ascensió a la Tosa que permet gaudir de la rica i variada vegetació muntanyenca del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb boscos caducifolis a menys altitud, de pi negre i avet a mesura que es remunta i extensos prats alpins al voltant del cim. La Tosa o Padró dels Quatre Batlles, batejada així perquè al cim hi conflueixen els termes municipals de Bagà, Alp, Das i Urús, és una excel·lent talaia a quatre vents de les serres i contrades berguedanes i cerdanes així com un indret estratègic d'observació de fauna, especialment isards i rapinyaires. Els refugis de Rebost i de Niu d'Àliga ofereixen la possibilitat de pernoctar-hi i fer així la ruta en més d'una jornada.