Itinerari pels Rasos de Peguera

Es parteix del santuari de la Mare de Déu de Corbera (1423 m), església del segle XVII des d'on es té una extensa panoràmica dels rasos de Peguera, Queralt, la Figuerassa i la plana del Baix Berguedà. Per accedir-hi, se surt de Berga per l'autovia C-16 (Eix del Llobregat) en direcció N cap al túnel del Cadí, es gira a l'esquerra (O) cap a Sant Llorenç de Morunys (sortida Berga Nord), més endavant es trenca a la dreta per la BV-4242 cap als rasos i, 4 km després d'haver deixat a l'esquerra el desviament que duu al santuari de Queralt, es pren a mà dreta (N) una pista asfaltada que entra a Espinalbet (indicacions) i en 3 km arriba al santuari de Corbera.

Es comença a caminar des del darrere del santuari remuntant en direcció NO tot seguint els senyals blancs i grocs del sender de petit recorregut PR C-73 (pal indicador). Se surt a una pista (km 0,51, 1538 m), que s'agafa a l'esquerra (NO), es baixa fins a cal Déu (km 0,75, 1520 m) i es continua amunt fins a trobar de seguida una bifurcació: se segueix per la pista principal (O) deixant-ne una altra a l'esquerra (S).

S'accedeix a la masia de les Planes (km 1,30, 1547 m), abandonada com l'anterior, es puja al N per la seva dreta vorejant un torrent i se surt a un camí de terra que també es pren cap a la dreta (NE). Es travessa un rierol i es remunta a la dreta per un altre camí ben marcat. De seguida cal girar a mà dreta per un corriol senyalitzat que s'enfila amb força.

Es deixa a l'esquerra una vella construcció de pedra de proveïment d'aigües, la font del Tagast (km 2,25, 1717 m) i s'ascendeix per un caminoi emboscat fins al coll del Tagast (km 3,01, 1880 m). Es gaudeixen de bones vistes de l'entorn i dels pics més populars i identificatius dels rasos de Peguera: el Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró.

Es passa pel costat d'una bassa per al ramat, es deixa a l'esquerra una paret amb un avenc i s'arriba per un tram emboscat a una petita esplanada, vora la bassa dels Rasets, des d'on s'albiren ambdues valls de la serra.

Es continua cap a ponent pel trajecte senyalitzat -pal indicador- cap als rasos i Sant Corneli creuant transversalment la collada dels Rasets i deixant a l'extrem esquerre (S) les antenes de la Torre dels Enginyers.

Al pla de l'Orri (km 3,78, 1942 m), es puja per un camí carener en direcció NO i es corona el cim dels Rasos de Baix o del Pedró (km 4,68), que, amb 2057 m d'altitud, constitueix el punt més elevat de la ruta. Hi ha una placa commemorativa dels primers 50 anys d'història (1928-1978) del Club d'Esquí Berguedà.

El trajecte continua per un tram boscós, cap al N primer i a l'O després, que davalla lleugerament per la carena fins a la part superior de les pistes d'esquí. Es baixa (NO) per l'esquerra del remuntador gaudint d'una aèria panoràmica dels rasos i la serra d'Ensija fins a desembocar a la plaça de la Creu (km 6,09, 1893 m), on es troba l'aparcament de l'estació d'esquí.

Es deixa el PR C-73 -que en direcció N accedeix a l'antic poble avui deshabitat de Peguera- i es pren la variant PR C-73-2, que es dirigeix a Castellar del Riu i Campllong.

Es davalla a migdia en el mateix sentit que les línies d'alta tensió i de telèfons d'enfront. Ara els senyals blancs i grocs del PR es barregen amb altres de verds i blancs. Es travessa tres cops la carretera fins al xalet refugi dels Rasos de Peguera (km 6,77, 1756 m), obert tot l'any. És un refugi singular, ja que fou inaugurat el desembre de 1933 pel Centre Excursionista Montserrat on 25 anys abans s'havien estrenat els esports de neu a Catalunya.

Se segueix baixant per l'enquitranat fins a prendre (km 6,92, 1740 m), a la primera corba a l'esquerra de la carretera, un corriol de la dreta (S) que passa just per sota fins al fons del barranc de Comabona. Cal deixar a l'esquerra un sender més visible, senyalitzat amb marques blaves, que flanqueja el tossal del Faro.

Se surt a una pista que creua el torrent i planeja fins a la collada de Comabona (km 8,07, 1622 m). Es deixa la pista i es pren un sender senyalitzat de l'esquerra (E) que baixa amb força. 200 m després, es travessa una altra pista i es continua pel senderó que davalla per l'altre cantó en direcció S fins al mas dels Porxos (km 8,64, 1523 m). A mà esquerra (E) es pot contemplar, encimbellada dalt d'un turó, la petita ermita romànica de Sant Llorenç dels Porxos, d'una sola nau sense absis.

Es descendeix deixant el mas a l'esquerra i es prossegueix a migdia pel camí indicat cap a Castellar del Riu. Es travessa el torrent de Castellar (km 9,25, 1401 m) i es continua cap al S. Es deixa a mà dreta (O) Castellar del Riu i es pren per l'esquerra (SE/SO; km 9,80, 1283 m) una pista indicada que en 20 m passa vora la font de Cal Serrador i es dirigeix a Campllong.

Davallant cap al SE, es passa can Rabeu (km 10,86, 1263 m) i el pi de les Tres Branques (km 12,24, 1295 m), al qual Jacint Verdaguer dedicà uns versos i convertí en símbol nacional dels Països Catalans (s'hi celebra un aplec anual cada tercer diumenge de juliol). S'és a Campllong, des d'on es poden albirar bones vistes dels rasos de Peguera, al N, i la serra dels Lladres, al S.

Més endavant, es pren una pista de la dreta (E; km 12,96, 1294 m) que baixa fins a retrobar el PR C-73 (km 13,40, 1255 m), que se segueix per l'esquerra (E/NE) en direcció a Espinalbet.

Es passa per l'esquerra de la tanca d'un càmping, es travessa la carretera Berga-Rasos de Peguera (la BV-4243; km 13,93, 1236 m) i, per la mateixa pista asfaltada que duu al santuari de Corbera, s'entra al nucli d'Espinalbet. En una pronunciada corba a l'esquerra (km 14,32, 1253 m), es deixa l'enquitranat i es pren un camí costerut senyalitzat de la dreta (N). Es trenca de seguida a mà esquerra per un caminoi molt pedregós.

Se surt a una pista que es pren a l'esquerra, es voreja per la dreta la masia de la Rovira (km 15,03, 1328 m) i s'agafa, també per la dreta (N), un corriol indicat que s'endinsa al bosc. Es desemboca a un camí ample que se segueix cap a la dreta i que, a mesura que s'avança, esdevé un sender.

S'accedeix a una esplanada herbada, els plans de Corbera, i es continua endavant pel seu extrem dret vora els arbres. Finalment, es gira a l'esquerra (N) per una pista de terra i es desemboca novament a la pista asfaltada (km 15,91, 1414 m), que, per la dreta (SE), duu en uns 200 m al santuari de Corbera, punt de partida i final del recorregut (km 16,14, 1423 m).