Sant Quirze de Pedret

Història

El 20 d'octubre del 983 es consagrava l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà; el levita Francó donà a aquesta església un alou amb les seves cases, horts, vinyes i totes les seves possessions i una església, el nom de la qual és esborrat en el document, situada al comtat de Berga, a la muntanya de Pedret i al lloc de Nesplosa (...cum ipsa ecclesia sancti... qui est in comitatu Bergitano, in monte Petreto in locum vocitatum Nesplosa.). No podem assegurar que aquesta fos l'església de Sant Quirze de Pedret, car el document ha perdut aquest fragment, però si ho fos, Sant Quirze no tindria aleshores caràcter parroquial.

El 20 de març de 1168 el bisbe de la Seu d'Urgell, Arnau de Preixens, consagrava l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret a precs de Bertran d'Avià, fundador i dotador de l'oratori; aquest fundador havia de donar anualment, per quaresma, una lliura de cera als bisbes d'Urgell. El document explica que el dotador construeix l'oratori per a remei de la seva ànima i la dels seus antecessors i li correspondrà la tasca i les primícies del seu treball.

Hom pot pensar que l'oratori de Sant Miquel i Sant Victor era independent de l'església de Sant Quirze de Pedret; també, hom pot pensar que es tracta d'un oratori de la pròpia església, car el document de consagració no ho especifica.

L'any 1248 Ferrer de Vilar, capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret, per a remei de la seva ànima i dels seus, donà al monestir de Sant Pere de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia de Sant Quirze.

Al llarg del segle XIII continuen les notícies del lloc, concretades en diferents deixes testamentàries; així l'any 1286 Ramon d'Avià, de Berga, deixava en el seu testament, sis diners per a l'obra del pont de Pedret (...et operi pontis de Pedreto .VI denarios...).

L'església de Sant Quirze de Pedret era parroquial al final de l'època medieval car, l'any 1312, apareix esmentada amb aquesta categoria en vista al deganat de Berga d'aquest any.

El segle XVIII l'església era sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Andreu de Cercs. Atès que són tan pocs els monuments sencers que es conserven a Catalunya, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, emprengué la tasca de restituir a l'edifici l'aspecte que tenia en la seva època primitiva. Aquesta església, que feia un segle que havia estat profanada i abandonada, després d'aquests treballs de restauració, fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964.

Avui l'església només té culte el dia de la festa anual, i depèn de l'església parroquial de Berga.

La conservació del monument depèn de l'Ajuntament de Berga, en virtut d'un acord sotscrit entre el bisbat de Solsona i aquest ajuntament, que vinculava Pedret al Museu Comarcal de Berga.

L'any 1989 s'inicià la segona i definitiva restauració.

Text: Catalunya Romànica Volum XII

Pintures Murals

En el panorama de la pintura mural romànica catalana, el Berguedà conserva un conjunt fonamental: les pintures de Sant Quirze de Pedret, conservades en part al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona (absidioles laterals) i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (absis central i fragments de la decoració dels murs). L'última restauració de l'església (1989-1995) ha posat al descobert restes de les pintures originals en la nau i absis centrals així com en l'absidiola nord. Aquest conjunt és important per tres raons bàsiques: pel seu alt nivell de qualitat artística; per ésser el màxim exponent de la primera influència italiana en la pintura romànica catalana; i pel seu complex programa iconogràfic, que el fa únic en la pintura mural cromànica catalana. és precisament per tot això que la historiografia s'ha interessat per aquestes pintures i elles han servit per a definir tot aquest corrent italià que relaciona conjunts d'ambdós costats del Pirineu i dins una àrea geogràfica extensa al Principat.

Però abans de parlar de les pintures romàniques de l'entorn de l'any 1100 (cronologia fixada per Joan Ainaud) cal fer esment de les pintures primitives d'aquesta església de les quals es conserven dos fragments al Museu de Solsona. Un d'ells representa la figura de l'Orant, de tradició paleocristiana, situada dins un cercle i acompanyada del paó, símbol de la immortalitat. L'altre fragment, al qual la historiografia ha donat diversos significats, té representat, també dins un cercle, un cavaller, un colom que cavalca sobre un paó que s'acosta a un carroll de raïm, fruit de la Redempció. Als costats del cercle, hi ha dos personatges que X.Barral ha interpretat com l'elegit i el condemnat, en un tema que cal traduir, entén, com el de la salvació. La cronologia que s'ha donat a aquestes pintures oscil·la entre la segona meitat del s.X i el principi del s.XI, dins un estil popular, però amb una forta emprempta clàssica en la iconografia.

L'alta qualitat del conjunt pictòric permet de parangonar la decoració de la petita església del Berguedàamb conjunts pictòrics italians; conjunts de tanta importància com els anteriors cronològicament de San Vicenzo a Galliano o les de Civate. Aquesta comparació amb conjunts italians converteix Pedret en el paradigma d'aquesta influència a Catalunya.

Pel que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la Bíblia de Rodes. Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies, com al.legoria de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al Judici Final. La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de l'altra absidiola, la càtedra de Sant Pere i el col.legi apostòlic.

La riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant el període romànic.

(Text i fotografíes: Catalunya Romànica Volum XII)

Edifici

L'església de Sant Quirze de Pedret, al terme de Cercs (Berguedà), és una obra cabdal de la nostra arquitectura pre-romànica.

El 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a l'Ajuntament de Berga perquè en tingués cura. Entre 1959 i 1964, a petició de l'ajuntament i el bisbat, va ser restaurada per la Diputació de Barcelona. Va dirigir l'obra l'arquitecte Camil Pallàs, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, i el constructor va ser Modest Buchaca, de Berga.

Un quart de segle després, l'estat de conservació de l'edifici va aconsellar l'Ajuntament a demanar de nou l'ajut de la diputació, i el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (nom actual de l'antic servei de monuments), va encetar el 1989 una nova restauració, ara sota la direcció de l'arquitecte Antoni González, nou cap del Servei d'ençà el 1981. Un cop es va analitzar la problemàtica de l'edifici, es va comprovar que no es referia només a la seva conservació, sinó també a aspectes d'ús i de vigilància, i que hi havia greus mancances quant al coneixement i la interpretació de la seva evolució històrica. Per això una part essencial dels treballs fets durant aquests darrers anys l'ha constituït la recerca arqueològica, que ha permès completar la informació sobre la història de l'edifici.

Evolució històrico-constructiva

(Dibuix: Txetxu Sanz, Maite Gómez)

La idea bàsica ha estat recuperar l'aparença que devia tenir l'edifici al segle X, quan es va ampliar a tres naus amb tres absis. Es continuava així amb la intenció de la restauració dels anys seixanta, basada en la consideració que Sant Quirze de Pedret és un dels poquíssims edificis del segle X que queden a Catalunya, i valia la pena recuperar al màxim el seu caràcter genuí.

Això no ha volgut dir, però, eliminar algunes aportacions interessants de l'època romànica. La portada del segle XIII, per exemple, ha estat restaurada, i les restes del campanar de torre d'aquell mateix segle s'han fet més evidents.(La gran espadanya del segle XVIII, però, va ser desmuntada pel seu deficient estat de conservació i perquè trencava greument l'harmonia de l'edifici pre-romànic).

Per recordar la teulada de la nau sud -que es va ensorrar al segle XIII-, s'ha format un porxo davant la porta principal, tancat cap a ponent (així la façana oest és ara com va ser al segle X), però obert a migdia. Aquesta teulada permet, a més, protegir la portada romànica que, un cop consolidada, resta fora de l'abast de la pluja i d'altres agents atmosfèrics que han estat els causants de la seva degradació.

També l'estructura de la coberta torna a ser ara com al segle X; és a dir, d'encavallades simples de fusta a la nou nord, i amb l'empostissat també de fusta. Les teulades s'han fet amb teules àrabs, per haver demostrat l'arqueologia que havien estat així, i no de pissarra com es podia pensar. Les teules dels absis s'han fet especials, copiant els exemplars del segle X que es van trobar en l'excavació. Els murs, d'altra banda, han recuperat els enlluïts de calç que havien perdut, tant a l'exterior com a l'interior (les nostres esglésies rurals no van tenir mai la pedra vista). A l'interior, s'han restaurat o reproduït algunes de les pintures medievals que han fet famós el temple de Pedret arreu del món. El cèlebre Orant del segle X torna, així, a presidir Sant Quirze de Pedret. El paviment de la nau principal ha recuperat l'aparença de terra batuda, com havia estat l'original, deixant veure en alguns indrets la penya verge.

(Textos: Antoni González, Raquel Lacuesta, M.Antònia Carrasco.)

Entorn

S'han recuperat la topografia i els accessos medievals i d'altra banda, s'ha embellit i millorat el conjunt. Per això s'ha refet la terrassa que devia existir al segle X davant la façana de migdia -amb les escales aparegudes davant l'accés primitiu-; s'ha deixat, a la vista i cap al nord, el "pedret" que justifica el topònim del lloc i del temple, i s'ha descolgat tota la façana de tramuntana. A la casa veïna, edificada fa uns segles sobre les restes del monestir del segle XI, s'han consolidat i protegit els murs antics.

En un racó del nou recinte exterior, cap a l'oest, s'ha col.locat un xiprer i una làpida que recorda els difunts de Pedret, les restes dels quals van ser exhumades i analitzades amb motiu de l'excavació arqueològica i van ser retornades després al lloc. A ponent de l'església, un nou campanar permet que cada migdia l'Angelus soni al paratge de Pedret.

Està previst que la Diputació de Barcelona -la missió fonamental de la qual és cooperar amb els ajuntaments en benefici dels ciutadans- continuï col·laborant amb l'Ajuntament de Berga per tenir cura de l'edifici. Amb aquesta intenció les dues institucions han signat un conveni. La Diputació de Barcelona ha previst, també, col.laborar amb l'Ajuntament de Cercs per restaurar el magnífic pont gòtic de Pedret sobre el riu Llobregat, pas obligat per accedir a l'església. D'aquesta manera Sant Quirze de Pedret continuarà rebent els visitants d'arreu que s'hi acosten, que podran fer-ho amb comoditat i ser rebuts i informats com cal. I cada any, el tercer diumenge de setembre, podrà ser testimoni del tradicional aplec.

(Textos: Antoni Gonzàlez, Raquel Lacuesta, M.Antònia Carrasco.)

Informació

Com s'hi arriba?

D'acord amb aquest planell, cal deixar la carretera C-1411 i entrar a la ciutat de Berga per l'accés 'Berga Centre'. A pocs metres arribareu a una rotonda (Plaça de Guernika) on hi ha un monument al mig. D'acord amb els indicadors que hi ha en aquest indret cal girar cap a la dreta i agafar el camí de Pedret que ja està indicat (hi ha uns 2 kilòmetres). Es un camí asfaltat. Cal conduir amb precaució ja que el camí és estret i s'hi poden trobar camions que procedeixen de l'abocador comarcal.

El camí us deixa en una explanada davant el Pont de Pedret. Allà cal deixar el cotxe i acabar de pujar a peu ja que no és permès el trànsit pel Pont de Pedret atès el seu estat (un cadenat barra el pas).

Com es pot visitar?

L'Ajuntament de Berga ha confiat, d'acord amb la Diputació de Barcelona, el servei de guiatge de Pedret a Civitas Cultura.

Obert tot l’any dissabtes, diumenges i festius de 10 a 13 hores. Visites a les 10h, 11h i 12.

Fora d'aquest horari visites concertades

Telèfon de contacte: 664 567 581