Tot i que potser no va ser de tanta devoció com el santuari de Queralt, el santuari de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors. A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge, amb habitació i cuina per a les famílies que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes religiosos. Avui, passa la major part de l’any tancat i només s’utilitza esporàdicament com a casa de colònies.

Aquesta ruta mostra dos camins que connecten els dos santuaris, ambdós passen pel poble d’Espinalbet. Com que es passa per carenes i punts alts, les vistes són excepcionals tant cap al sud com cap al nord.

L'entorn natural que envolta Sant Jaume de Frontanyà és un paisatge muntanyenc que aplega una variada vegetació, prats herbats i sobretot una extensa i ben conservada superfície forestal en què l'omnipresent pi roig conviu amb boixos, faigs, roures i alzines. Des del cim del puig de Faig i Branca, coronat a l'itinerari, es gaudeix d'una àmplia panoràmica del relleu accidentat de la contrada i de les serres veïnes d'ambdós vessants. Al poble destaca la imponent església mil·lenària de Sant Jaume de Frontanyà, magnífica mostra del primer romànic català i joia arquitectònica de la comarca del Berguedà. La ruta està totalment senyalitzada per les marques blanques i grogues del PR C-51 i les blanques i vermelles del GR 241 (l'antic GR 4-1).

Dinamització del Patrimoni SL, és una empresa de serveis culturals, d'informació pedagògica i de monitoratge del patrimoni industrial i arquitectònic de la comarca de Berguedà.

Dissenyem els itineraris segons les necessitats. Us ensenyem el present, recordant el passat i pensant en el futur a partir de dos eixos temàtics: el patrimoni industrial i el patrimoni arquitectònic.

El massís prepirinenc dels rasos de Peguera, situat a l'extrem meridional de l'Alt Berguedà, comprèn un magnífic entorn muntanyenc d'extensos i frondosos boscos on conviuen, entre d'altres, el roure martinenc, el faig, el boix, l'omnipresent pi roig i, a les zones de major altitud, el pi negre. Durant el trajecte, que està íntegrament senyalitzat, s'albiren àmplies vistes que abasten la serra d'Ensija, la dels Lladres, Queralt, la Figuerassa, els emblemàtics pics del Cogulló d'Estela i la Roca d'Auró dels rasos i, més cap al sud, la plana del Baix Berguedà i el relleu característic de Montserrat. Destaca també la presència de nombroses masies que testimonien el tradicional ús agrícola i ramader d'aquestes terres d'alta muntanya. Per fer aquesta ruta a l'hivern, serà necessari dur paraneus o raquetes de neu.

Itinerari circular per l'emblemàtica muntanya del Pedraforca, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que permet contemplar espectaculars vistes de tots els seus vessants. Es discorre al peu del massís entre frondosos boscos per antics camins històrics com el Camí dels Bons Homes, el dels Minaires o la ruta dels Segadors, tot gaudint de singulars paisatges molt ben conservats com la magnífica vall del torrent de les Mulleres i la baga de Gresolet. Les restes d'antigues mines de lignit a cel obert a prop de coll de Jou i la presència del castell medieval d'origen càtar de Gósol parlen del passat més recent i llunyà d'aquestes terres d'alta muntanya.

Extraordinari itinerari pels voltants de Vallcebre que permet recórrer la seva espectacular cinglera a través de diferents graus o punts de pas i gaudir d'extenses panoràmiques als quatre vents de les serres d'Ensija, el Cadí, el massís del Pedraforca, el Moixeró, Gisclareny, la Tosa, el Puigllançada, el Catllaràs, el Picancel, les valls de Saldes i del Llobregat i l'embassament de la Baells. La vegetació és a més molt variada, d'espessos i ombrívols boscos de pins al principi, matollars vora els cingles i camps de conreu i àmplies zones de pasturatge prop de les nombroses i disseminades masies que es trobaran. S'hi poden veure també força rapinyaires solcant el cel com voltors, àligues, xoriguers i, amb sort, algun trencalòs. L'església de Santa Maria de Vallcebre, l'ermita de Santa Magdalena i les runes d'un antic molí a la Foradada aporten el vessant historicocultural de la ruta.