Cavalls del Vent. 2 Serrat de les Esposes-Prat d'Aguiló

Aquest tram de la ruta tan aeri i feréstec contrasta fortament amb els espessos boscos per on es discorre del refugi del Serrat de les Esposes al coll de Vimboca, d'ambient fresc i ombrívol, especialment a l'avetosa de la Mata Negra, i amb el bucòlic prat de la pleta dels Cortals. Per una altra banda, el coll de Vimboca esdevé un punt estratègic de la travessa, ja que permet escurçar-la o dividir-la accedint al refugi de Sant Jordi pel coll de Pendís.

Història

L'estiu del 2003 els guardes dels vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllacés recorrent indrets de gran bellesa natural i paisatgística de les serres de la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el massís del Pedraforca (a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell). Van batejar-lo com a Cavalls del Vent fent referència a la traducció catalana del mot tibetà que designa les banderoles d'oració budistes (Iungta) que es posen en els cims i els colls de l'Himàlaia per enviar als quatre vents pregàries de pau i germanor. La travessa, que ha estat un èxit en nombre de participants i molt ben valorada des del primer any, es presenta en tres modalitats no excloents entre si segons si es planteja amb una finalitat esportiva, competitiva, o bé lúdica: en menys de 24 h, en menys de 36 i sense límit de temps dins la temporada (quan els refugis resten oberts, de mitjan juny a finals de setembre). Nosaltres l'hem dividida en cinc etapes sortint des del refugi de Rebost en el sentit contrari al de les agulles del rellotge tenint en compte la longitud i el desnivell acumulat de cadascuna, essent perfectament assumible per a un senderista mitjà habituat a la muntanya. Tanmateix, si no es pot o no es vol fer-la tota seguida hi ha la possibilitat d'escurçar-la o dividir-la en dues visites (per exemple, dos caps de setmana), ja que la proximitat entre els refugis dels Cortals de l'Ingla (Cerdanya) i el de Sant Jordi (Berguedà) -connectats pel GR 107 pel coll de Pendís i fàcilment accessibles des de Bellver i Riu de Cerdanya ambdós i des de cal Cerdanyola el darrer- permet tenir-los com a punt d'inici i final del recorregut occidental o oriental de la travessa.

L'itinerari

El trajecte està senyalitzat amb marques de color taronja (excepte del prat d'Aguiló al pas de Gosolans, on només es troben les del PR C-124), que sovint comparteixen protagonisme amb les dels senders de gran recorregut (blanques i vermelles), petit recorregut (blanques i grogues) i d'altres d'àmbit local (blanques i verdes) que solquen el parc natural. Són més de 70 km d'itinerari que discorren entre els 902 m -a la vall del riu Bastareny- i els 2513 m d'altitud (al refugi de Niu d'Àliga; 2536 si s'ascendeix, com es proposa, a la Tosa) acumulant un desnivell positiu de 4800 m que deixen a l'abast del caminant variats ecosistemes i racons tan emblemàtics i espectaculars com els cims de la Tosa i de les Penyes Altes de Moixeró, la cara nord del Cadí, les serres Pedregosa i de Gisclareny, el Pedraforca, la baga de Gresolet, els Empedrats i les valls del Bastareny i de Gréixer. També es contemplen diversos masos disseminats i antics edificis plens d'història com el santuari de Gresolet, l'ermita de Sant Martí del Puig i l'església de Sant Andreu de Gréixer.

Qualsevol dels vuit refugis protagonistes de la Cavalls del Vent pot ser-ne el punt de partida: excepte el de Niu d'Àliga, tots estan situats al costat o a prop d'alguna pista forestal fins a on es pot arribar amb vehicle. Ofereixen serveis de pernoctació i de restauració (si es necessita quelcom més -dutxes d'aigua calenta, llençols, carregar piles, etc- cal consultar-ho als guardes prèviament). Es pot accedir a les poblacions pròximes en transport públic amb autocar o bé amb tren fins a Manresa (FGC i RENFE), la Molina i Puigcerdà (RENFE; línia Barcelona-Puigcerdà).

Descripció

0,00 km (1511 m). Refugi del Serrat de les Esposes. Cal sortir-ne prenent a l'esquerra (NO), de pujada, la pista que ve de Riu de Cerdanya per deixar-la tot seguit per un senderó, també de l'esquerra (NO; km 0,08, 1514 m), que s'endinsa entre bàlecs i més endavant al bosc.

0,62 km (1597 m), 0 h 15 min. Es torna a la mateixa pista, que s'agafa per l'esquerra (SO). Es recorren els plans de Pi, dins la serra de Sarset, entre frondosos boscos de pi roig. Es deixen sengles pistes a l'esquerra (SE; km 1,50, 1638 m i S/SO; km 1,65, 1648 m) -la primera mena al torrent del Grau de l'Ós i la següent ascendeix a la serra de Moixeró (al coll de Pendís, al collet que hi ha entre el Morro de Moixeró i el Roc Cremat, i al de Moixeró)- i de seguida es pren una drecera de l'esquerra (SO; km 1,67, 1652 m) que remunta lleugerament pel boscam (marques blanques i verdes). A mesura que s'avança l'entorn esdevé més ombrívol, humit, fresc, amb poc sotabosc i hi predomina l'avet: s'és a la Mata Negra, al sud dels plans de Bor.

3,15 km (1709 m), 0 h 56 min. Es desemboca de nou a la pista: cal seguir-la per l'esquerra (SO) uns metres -a mà dreta (NO) s'aniria al mirador del Cap del Ras, amb excepcionals vistes de la vall de l'Ingla i la Cerdanya- i abandonar-la seguidament al collet de Font Freda per continuar per un desviament indicat de la dreta (SO; km 3,26, 1707 m) que davalla cap a la font homònima seguint els senyals del GR 107 o Camí dels Bons Homes. Zona fresca i obaga, amb una àrea de lleure amb bancs i taules de pedra. Quan la vegetació ho permet es gaudeixen de bones vistes a ponent i al sud de la serra de Gavarret, el pic de Roca Foradada, el Cap del Pradell i el Cadí. Més avall el camí s'estreteja i es prossegueix fent llaçades del SE al SO successivament. A mesura que es baixa es tornen a trobar força avets, es travessen dos rierols que disten pocs metres l'un de l'altre (km 4,52, 1622 m) i són tributaris del torrent de la Moixa, i s'arriba a la pleta dels Cortals tenint a migdia el Cadí i les serres de la Muga i de la Moixa de rerefons. S'hi observa també el pas de Tancalaporta, divisió natural dels massissos del Moixeró, per on s'ha transcorregut des del coll de Jou (primera etapa), i el Cadí.

5,10 km (1604 m), 1 h 22 min. Refugi dels Cortals de l'Ingla. Està situat en un bell paratge de la vall de l'Ingla a l'est de la serra de Gavarret i amb bones perspectives de les serres circumdants. Es continua a llevant (SE) per una pista que de seguida, davant d'una font i un abeurador, es bifurca (km 5,29, 1612 m): cal descendir per la dreta (SE), seguint també els senyals del GR 107, per l'interior d'una esplèndida i ombrívola avetosa.

5,84 km (1611 m), 1 h 33 min. Nova bifurcació: es deixa a mà esquerra (S) el GR 107, que puja per un sender al coll de Pendís i arriba al refugi de Sant Jordi, i es davalla per la mateixa pista (SO) travessant tot seguit una torrentera. S'avança pel prat de les Estelles, es creua un altre rierol i, a partir del km 6,37 (1604 m), la pista esdevé un senderó que remunta (SE) per dins del bosc tot resseguint al sud el curs del torrent de Vimboca, tributari del de la Moixa, que ho és alhora del riu de l'Ingla.

6,62 km (1642 m), 1 h 46 min. Es deixa el torrent a l'esquerra (E) i se segueix pujant amb força.

7,26 km (1795 m), 2 h 12 min. Coll de Vimboca, ubicat a ponent del Cap del Pinosell i al nord del Cap de la Boixassa. Bones vistes al sud de les valls de Monnell i de Pendís. Aquest és un punt estratègic per escurçar o dividir la travessa, ja que baixant pel GR 150-1 cap al NE s'accedeix al coll de Pendís, des d'on, pel GR 107 deixat abans, i descendint cap al SE, es pot arribar al refugi de Sant Jordi, per on discorre el trajecte meridional de la Cavalls del Vent. Cal continuar a ponent (O/NO) pel GR 150-1 remuntant, suaument al principi, cap a la serra de la Moixa pel vessant nord de la muntanya a través d'un frondós bosc de pi negre. Més amunt es passa per sota del cim de la Roca de la Moixa (S) i es prossegueix pel seu cantó septentrional.

9,31 km (2022 m), 2 h 56 min. Al coll de la Moixa es tenen unes amplíssimes i espectaculars panoràmiques de l'entorn muntanyenc d'ambdues valls (la cerdana -N- i la berguedana -S) que s'allargaran fins al pas del Bou. S'albira el puig dels Terrers, el pas de Tancalaporta, el serrat dels Terrers, la cara E del Pedraforca, les serres del Verd, d'Ensija, i de Gisclareny, el Moixeró, les Penyes Altes, la Tosa, el refugi Niu d'Àliga, el Puigllançada i les valls del Bastareny i del Llobregat. S'ascendeix per la carena de la serra de la Moixa (NO) fins a vora el cim del Cap del Pradell (km 10,49, 2195 m), des d'on es continua davallant lleugerament (SO) per, 200 m més endavant, seguir carenejant pel vessant N del serrat de la Muga. Després del pic d'Estalabars (km 10,92, 2191 m) s'arriba al collet de les Vaques (km 11,26, 2179 m): a partir d'aquí s'ha de remuntar (SO) fins al pas del Bou.

11,75 km (2221 m), 3 h 43 min. Pas del Bou. Bifurcació: es deixa a l'esquerra (O) el GR 150-1, que puja al pas de Tancalaporta per carenejar després a ponent la serra del Cadí fins al pic de les Tres Canaletes (a la següent etapa -la tercera- es creuarà aquest mateix sender de gran recorregut al pas dels Gosolans), i se segueix descendint per la dreta (NO) per la cara nord del serrat dels Terrers. Excel·lents vistes a l'oest del Cadí i, al nord, de la serra de Gavarret i la plana cerdana. Es creua una torrentera (km 11,83, 2206 m) i es prossegueix (N/NE) per un entorn pedregós i de nua vegetació. Més endavant es contempla, també al nord, Roques Blanques i el serrat de l'Avetosa, i s'entra al bosc. Es continua a ponent per un sender fressat i es davalla suaument pel boscam (O/SO) amb espectaculars panoràmiques a migdia i a ponent de les verticals parets septentrionals de la serra del Cadí, destacant-ne el puig dels Terrers, el Comabona, el puig de la Font Tordera i el pic d'Aguiló. Després d'un tram de bosc malmès amb força arbres caiguts per les allaus es travessa un rierol (km 13,97, 1935 m), afluent del torrent de les Eres, i es planeja (O) als peus del Comabona (S).

14,69 km (1955 m), 4 h 25 min. Es creua el barranc de les Toselletes i se segueix per la tartera en direcció NO. Es flanqueja el pic d'Aguiló i, en sortir del bosc, es travessa el prat homònim en el mateix sentit de la marxa (NO) fent cap al refugi.

15,92 km (1995 m), 4 h 45 min. Refugi de Prat d'Aguiló. Situat entre els pics del Blancor (N; 2091 m) i el d'Aguiló (S; 2494 m), i a l'extrem occidental del bell i extens prat al qual deu el nom, és una magnífica talaia de la Cerdanya, la Tosa, el Moixeró i la cara N del Cadí.