Cavalls del Vent. 3 Prat d'Aguiló-Gresolet

Des del refugi Prat d'Aguiló fins al d'Estasen se segueix també la històrica ruta dels Segadors pel PR C-124, que recrea part de l'antic recorregut que realitzaven els veïns de Gósol des del seu poble a Bellver de Cerdanya, tot travessant la serra del Cadí pel pas de Gosolans, per segar els fèrtils camps de cereals cerdans. Dos punts més d'especial interès de l'itinerari són la font Tordera, que, situada pocs metres a llevant del pas dels Gosolans, és de les de major altitud del parc natural (2480 m), i el santuari de Gresolet, edifici d'origen romànic documentat ja al segle XIII ubicat a prop del refugi homònim.

Història

L'estiu del 2003 els guardes dels vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllacés recorrent indrets de gran bellesa natural i paisatgística de les serres de la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el massís del Pedraforca (a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell). Van batejar-lo com a Cavalls del Vent fent referència a la traducció catalana del mot tibetà que designa les banderoles d'oració budistes (Iungta) que es posen en els cims i els colls de l'Himàlaia per enviar als quatre vents pregàries de pau i germanor. La travessa, que ha estat un èxit en nombre de participants i molt ben valorada des del primer any, es presenta en tres modalitats no excloents entre si segons si es planteja amb una finalitat esportiva, competitiva, o bé lúdica: en menys de 24 h, en menys de 36 i sense límit de temps dins la temporada (quan els refugis resten oberts, de mitjan juny a finals de setembre). Nosaltres l'hem dividida en cinc etapes sortint des del refugi de Rebost en el sentit contrari al de les agulles del rellotge tenint en compte la longitud i el desnivell acumulat de cadascuna, essent perfectament assumible per a un senderista mitjà habituat a la muntanya. Tanmateix, si no es pot o no es vol fer-la tota seguida hi ha la possibilitat d'escurçar-la o dividir-la en dues visites (per exemple, dos caps de setmana), ja que la proximitat entre els refugis dels Cortals de l'Ingla (Cerdanya) i el de Sant Jordi (Berguedà) -connectats pel GR 107 pel coll de Pendís i fàcilment accessibles des de Bellver i Riu de Cerdanya ambdós i des de cal Cerdanyola el darrer- permet tenir-los com a punt d'inici i final del recorregut occidental o oriental de la travessa.

L'itinerari

El trajecte està senyalitzat amb marques de color taronja (excepte del prat d'Aguiló al pas de Gosolans, on només es troben les del PR C-124), que sovint comparteixen protagonisme amb les dels senders de gran recorregut (blanques i vermelles), petit recorregut (blanques i grogues) i d'altres d'àmbit local (blanques i verdes) que solquen el parc natural. Són més de 70 km d'itinerari que discorren entre els 902 m -a la vall del riu Bastareny- i els 2513 m d'altitud (al refugi de Niu d'Àliga; 2536 si s'ascendeix, com es proposa, a la Tosa) acumulant un desnivell positiu de 4800 m que deixen a l'abast del caminant variats ecosistemes i racons tan emblemàtics i espectaculars com els cims de la Tosa i de les Penyes Altes de Moixeró, la cara nord del Cadí, les serres Pedregosa i de Gisclareny, el Pedraforca, la baga de Gresolet, els Empedrats i les valls del Bastareny i de Gréixer. També es contemplen diversos masos disseminats i antics edificis plens d'història com el santuari de Gresolet, l'ermita de Sant Martí del Puig i l'església de Sant Andreu de Gréixer.

Qualsevol dels vuit refugis protagonistes de la Cavalls del Vent pot ser-ne el punt de partida: excepte el de Niu d'Àliga, tots estan situats al costat o a prop d'alguna pista forestal fins a on es pot arribar amb vehicle. Ofereixen serveis de pernoctació i de restauració (si es necessita quelcom més -dutxes d'aigua calenta, llençols, carregar piles, etc- cal consultar-ho als guardes prèviament). Es pot accedir a les poblacions pròximes en transport públic amb autocar o bé amb tren fins a Manresa (FGC i RENFE), la Molina i Puigcerdà (RENFE; línia Barcelona-Puigcerdà).

Descripció

0,00 km (1995 m). Refugi de Prat d'Aguiló. S'inicia la jornada pujant en direcció sud pel llom de la muntanya tot seguint les marques blanques i grogues del PR C-124 (sender de Saldes a Olià). Fins al pas de Gosolans no es retrobaran els senyals taronges de la Cavalls del Vent. Es remunta fent ziga-zagues per un fressat sender que, a partir del km 0,97 (2189 m), es decanta (SO) pel vessant occidental del pic d'Aguiló i ascendeix amb força per la tartera. Extraordinàries i extenses vistes a ponent de la cara N del Cadí, especialment de les properes serres de Prat Sistre i la Cabirolera.

1,98 km (2426 m), 1 h 15 min. Pas dels Gosolans, punt divisori dels pics d'Aguiló (E; 2494 m) i de Punta Aguda (O; 2458 m). Es creua el GR 150-1, que es pot seguir uns metres a llevant per abastir-se d'aigua a la font Tordera (hi ha un abeurador que permet distingir-la de lluny). Es travessa l'altiplà herbat (S/SO) amb bones vistes a l'oest de la coma dels Cortils i el Cadí. Després d'un darrer tram força rocós, passat el Clot Palomar, es canvia de vessant (km 3,75, 2423 m) i es comença a davallar a ponent (SO) pel cantó meridional de la serra Pedregosa gaudint tothora d'espectaculars panoràmiques a migdia de la cara N del Pedraforca. També s'albira al sud i a l'oest les valls de les Mulleres i de Gresolet, les serres de Gisclareny i d'Ensija, la vall de Cerneres, el Cadinell, la serra Negra, el Port del Comte, els Cloterons, la serra del Verd i, baixant (SO) a prat Llong, la imponent silueta de la serra Cabirolera (NO).

4,96 km (2253 m), 1 h 55 min. Havent creuat prat Llong en direcció SO es pren una pista que descendeix per l'interior d'un bosc de pi negre fent àmplies llaçades per la dreta (O) d'una torrentera. Es davalla serpentejant de SO a SE i, després de travessar els prats Socarrat (km 6,20, 2076 m) i de Toixones (km 7,13, 1941 m), es desemboca, a l'extrem occidental de les Bassotes, a la pista que ve del mirador de Gresolet i es dirigeix als colls de la Bauma i de la Bena (km 7,86, 1873 m): cal agafar-la a mà dreta (SO; pal indicador) baixant suaument tot seguint uns metres els senyals blancs i vermells dels GR 150 i 107 (Camí dels Bons Homes). A mà dreta (O/SO) es deixa un sender que recorre la vall de Cerneres.

8,35 km (1843 m), 2 h 49 min. El Collell. Es tracta del punt divisori, per una banda, del Cadí i el Pedraforca i, per una altra, de les conques dels rius Segre i Llobregat. Aquí es deixen els dos GR abans esmentats que, per un sender de la dreta (N), fan cap a Gósol; una mica més avall també un caminoi de l'esquerra (SE; km 8,41, 1843 m) senyalitzat amb franges blanques i verdes que, pel torrent de les Mulleres, mena al refugi del Gresolet, i es canvia de direcció davallant ara per la mateixa pista cap al SE. A mesura que s'avança es ressegueixen els contraforts septentrionals del Pedraforca per un entorn molt boscós i humit solcat per nombrosos torrents (del Collell al refugi Lluís Estasen s'arriben a creuar fins a cinc rierols i alguns dels seus afluents) i s'albira, al nord, la serra Pedregosa -per on s'ha baixat-, les Costes del Roset i els cingles de la Bola, i cap a llevant la frondosa vall de les Mulleres que, com la veïna baga de Gresolet (E), posseeix uns excepcionals boscos on abunden faigs, avets, roures i moixeres.

10,59 km (1770 m), 3 h 19 min. Es passa per la dreta del turó de Pi Ajegut, que queda al NE, es creua una tanca que a l'hivern resta tancada pel perill d'esllavissades i la presència de glaç al vial i, al km 12,04 (1642 m), s'abandona la pista -per on continua el PR C-124, que ens ha acompanyat des del refugi de Prat d'Aguiló, fins a arribar a Saldes- per prendre un senderó de la dreta (E), esglaonat al principi, que remunta pel boscam.

12,26 km (1674 m), 3 h 42 min. Refugi Lluís Estasen. Situat a la jaça dels Prats, amb espectaculars vistes de la paret nord del Pedraforca. Confluència amb el PR C-123 i el PR C-127 (Pedraforca 360º). S'ha de seguir el primer davallant per dins del bosc en direcció E/NE.

12,54 km (1624 m), 3 h 47 min. Cruïlla al coll de la Cabana: es deixa a mà dreta (NE) una drecera que baixa al mirador de Gresolet, davant (NE) el PR C-123 que s'està seguint des del refugi i es continua pel sender de més a l'esquerra (O/NO) canviant el sentit de la marxa que es duia. Es creua la pista (km 12,81, 1612 m) que s'ha seguit des de les Bassotes davallant per un senderó de l'altre cantó (NO; pal indicador). De seguida se surt a una altra pista (km 12,94, 1585 m) que cal agafar a l'esquerra (O) per deixar-la als 200 m per un corriol de la dreta (NE) que descendeix fortament per la baga Fosca, un frondós bosc de pi roig, avets, faigs, roures i boixos. Ambient fresc i ombrívol, amb força molsa i falgueres. El trajecte serpenteja tota l'estona per salvar el fort desnivell de baixada -cal parar compte de no relliscar- i travessa tres torrenteres.

14,13 km (1242 m), 4 h 24 min. Es desemboca a un sender més ample, senyalitzat amb franges blanques i verdes i provinent de Saldes, que es pren a l'esquerra (NO) davallant ara per la baga de Moronta. Després de travessar el torrent de Cal Castella (km 14,28, 1215 m) es remunta la carena dels Pollegons en direcció NE amb bones panoràmiques (N/NE) de la vall, del refugi, del santuari i dels cingles de Gresolet, el puig dels Terrers, el Comabona i el Bosfred. Un cop creuat el torrent de les Arquedes (km 14,47, 1223 m) es passa entre el Roger (O) i l'estret de Moronta (E). Es descendeix i es travessa el riu de Gresolet (km 15,11, 1202 m), així com la pista que l'acompanya (pal indicador), per, finalment, fer la darrera pujada de la jornada (E) fins a la casa refugi del Gresolet (km 15,24, 1242 m, 4 h 40 min). A pocs metres de distància es pot visitar -pujant (NE) per la pista que duu al coll de la Bauma- el santuari de Gresolet, construcció documentada ja al segle XIII (any 1258) que compta en l'actualitat amb una hostatgeria, una església i una àrea de lleure. Cada 8 de setembre s'hi celebra un aplec popular en què els pastors reuneixen els ramats que han estat pasturant a la muntanya durant el bon temps.