Camí dels Bons Homes. 2 Gósol - Bagà

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc de llarg abast que discorre entre Berga i Foix (Arieja), inspirat en els recorreguts utilitzats pels càtars durant els segles XIII i XIV en el curs de la seva fugida d'Occitània. Es tracta d'una ruta de caràcter internacional configurada com a sender de gran recorregut amb el codi GR 107, senyalitzada amb marques de pintura de color blanc i vermell, banderoles direccionals a les cruïlles i indicacions informatives sobre el patrimoni i els serveis turístics de l'entorn.

En aquest recull, s'explica el tram a peu que discorre entre Queralt (Berguedà) i Porta (Alta Cerdanya), repartit en quatre etapes que sumen 110 km de recorregut, 4.935 m de desnivell acumulat en pujada i 4.585 m de baixada. S'hi afegeix, també, una variant d'hivern de dues etapes que duu de Bellver de Cerdanya a Porta passant per Meranges, Guils de Cerdanya i la vall del riu Querol. Existeix una variant de 81,3 km que discorre entre el santuari del Miracle (Solsonès) i la població de Gósol, on enllaça amb el recorregut principal. A més, hi ha alternatives per seguir el Camí a cavall i amb bicicleta de muntanya. Cal tenir en compte que en el període comprès entre finals d'octubre i mitjan maig les parts altes del recorregut estan cobertes de neu i ofereixen condicions d'alta muntanya hivernal.

Història

El catarisme fou un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ésser a Bulgària en el s. XI; cavallers i mercaders el portaren a Llombardia i Occitània durant els s. XII i XIII i s'estengué per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català. Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya foren punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ésser fins a primers del s. XIV. La història dels càtars està fortament relacionada amb el rumb que va prendre la Catalunya medieval. De fet, la monarquia franca va veure en l'anorreament del catarisme una excusa per a la seva expansió vers al sud a despit de l'embrionària nació occitanocatalana que, molt probablement, s'hagués acabat formant. La derrota de Muret (1213), on va morir el rei Pere I de Catalunya i Aragó, va significar tant l'inici del declivi tràgic del catarisme com d'un canvi substancial de la política catalana, que, durant el regnat de Jaume I, va girar-se al sud i al mar (els actuals País Valencià i les Illes Balears).

Descripció

0,00 km (1.428 m). Gósol. Es parteix de la plaça Major pel carrer Picasso (NE), s'accedeix per l'esquerra a la plaça del Dr. Pere Pons (NO) i, pel carrer Cerdanya, se surt de la població en direcció a Bagà (NO). Es continua per una pista de terra (NO) i, de seguida, es trenca a la dreta (NO; km 0,40, 1.462 m) per un sender que s'endinsa pel serrat de la Muga.

1,58 km (1.625 m), 0 h 35 min. Es desemboca a una pista, que es pren a la dreta (NO) fins a l'àrea de lleure de Font Terrers (km 1,68, 1.631 m), on s'agafa un caminoi de la dreta (NE) que passa pel costat d'una tanca, de la font i entra al bosc.

2,09 km (1.632 m), 0 h 41 min. Es creua el torrent de la Coma dels Caners i es remunta amb força (NO) cap al Collell per un frondós bosc de pi roig. Després del Cap de la Portella, es continua (NE) pel vessant septentrional de la Roca Roja amb bones vistes de la vall de Cerneres, amb el Cadinell en primer terme, la serra del Cadí, el Vulturó o puig de la Canal Baridana, el seu sostre, i el pic de la Costa Cabirolera. Es passa vora la font de la Roca i se segueix en direcció NE fins al Collell.

4,31 km (1.843 m), 1 h 27 min. Coll del Collell. Se segueix cap a l'esquerra (NE) per la pista, en suau baixada, vorejant els lloms meridionals del Cadí i passant, successivament, pel coll de les Bassotes i pel del Torn. A migdia, es té una espectacular visió de la vertiginosa paret N del Pedraforca i de la vall de Gresolet.

11,06 km (1.573 m), 2 h 58 min. Coll de la Bauma. Bifurcació. Magnífica vista cap a l'E sobre la vall de Bastareny, que se seguirà fins a Bagà. Es deixa la pista de la dreta (SO), que se'n va a Gresolet i a Saldes, i es continua baixant per la de l'esquerra girant de nou cap a llevant. Una mica més endavant, acabat el revolt, a mà esquerra hi ha una àrea d'esbarjo i la font de la Bauma. Cal continuar caminant pista avall (E/SE).

13,48 km (1.436 m), 3 h 30 min. Coll de la Bena. Cruïlla de pistes. La que se'n va a la dreta (S), asfaltada, porta a Gisclareny i a Bagà. Cal abandonar la pista que se seguia i baixar pronunciadament per un caminet de l'esquerra en direcció N fins a la propera i ben visible font de la Bena, des d'on es tomba al NE entrant a la baga de Murcarols. Més endavant, es travessa perpendicularment una pista. Als 15,98 km (1.142 m, 4 h 10 min), se surt una altra vegada a la pista anterior, que ara se segueix cap a la dreta (NE).

17,91 km (979 m), 4 h 36 min. En un revolt pronunciat a la dreta, es deixa la pista i es trenca a l'esquerra (NE) per un camí que, en 200 m, duu a la masia abandonada del Puig de Baga. Una mica més amunt, enlairada sobre un turó, hi ha l'ermita romànica de Sant Martí del Puig, que, si es té temps, val la pena de visitar. Just a la banda esquerra de la pista, al costat del primer edifici, s'agafa un sender que davalla pel bosc en direcció N fins a desembocar a la pista que discorre paral·lelament al riu Bastareny, que se segueix a la dreta fins a cal Cerdanyola. Abans de travessar el torrent del Forat, un camí de l'esquerra (NE) passa pel costat de l'Hostalet, remunta la vall per l'engorjat dels Empedrats i s'uneix, a l'alçada del refugi de Sant Jordi, amb l'itinerari de la tercera etapa del Camí dels Bons Homes. Ara es continua, però, recte (E/SE) per la pista ampla passant pel costat de la font Nostra i seguint el curs del riu Bastareny.

21,46 km (848 m), 5 h 25 min. Es pren a l'esquerra (SE) la carretera de Bagà a Gisclareny. Es passa pel costat del càmping Bastareny i s'entra a Bagà en direcció E pels carrers Pere Tomic i d'en Calic. Davant de l'església de Sant Esteve, es gira a l'esquerra i se surt a la plaça de Catalunya.

23,90 km (787 m), 6 h. Plaça de Catalunya de Bagà. Fi de la segona etapa.