Santuari de Santa Maria de Queralt

El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un notable edifici annex que acollí al seu moment l'hostatgeria del Santuari on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular inclinat que hi accedeix des dels aparcaments. Hem de considerar igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, fou trobada la imatge de la Mare de Déu.

L'actual església és un edifici construït al segle XVIII. Originàriament hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, destruït el 1936. El temple és d'estil renaixentista i es compon d'una nau central amb dues de laterals. Té una sagristia molt espaiosa. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu igualment espaiós. El projecte de l'actual retaule es deu a l'arquitecte Ramon Masferrer (1958), mentre que l'altar actual fou pensat per Mn. Josep M. Ballarín (1965) quan fou capellà custodi del Santuari.

La portalada que dóna accés al temple és obra de l'arquitecte Josep A. Coderch (1966) que feu una restitució molt simple però molt ben trobada a la funcionalitat originària de l'edifici. Als anys setanta s'acabà el campanar (una torre circular que s'aixeca independent al costat de l'església) i s'hi col·loquen les noves campanes. Als anys 90 s'escomet una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader que li ha conferit l'actual aspecte. Ja sota la direcció de l'actual capellà custodi, Mn. Ramon Barniol, s'han emprès les últimes reformes importants per a la conservació del Santuari com són la costosa separació de les parets de l'església i la roca viva així com la resolució definitiva dels fums dels llantions amb la construcció d'un nou espai que ha originat una nova capella lateral.

Igualment forma part del Santuari l'edifici annex a l'església, dessota mateix del campanar, de nova planta, destinat a refugi. Es tracta d'un espai gran i espaiós i condicionat per a rebre grups.

La imatge de la Mare de Déu

Es tracta d'una petita talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada. Representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt, i amb l'esquerra agafa el seu fill situatdret damunt el genoll. L'infant sosté un llibre amb la mà esquerra, mentre beneeix amb la dreta. El peu esquerre de la Mare de Déu trepitja una faristela.

La imatge, documentada des del S. XIV és, en definitiva, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats.

Tot i tractar-se d'una imatge molt rústega, el seu rostre és captivador per la seva mirada i el seu somriure.

La Cova

Adossada a la roca de Queralt hi ha l'oratori conegut com a cova de Santa Helena, lloc on la tradició situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Queralt per un pastor. Sempre visitable. Es veu bé des de fora.

La llegenda de la Troballa

Segons una antiquíssima tradició, els ramats i les vacades de Vilaformiu solien pasturar per les solanes de Campmaurí i vessants de Queralt. Un bon dia el pastor veié com un dels bous s'enfilava costa amunt amb una faisó totalment incomprensible. No el pogué atrapar fins a la meitat de la cinglera del Castell Berguedà (nom amb què es coneix el cim més alt de la serralada). En arribar-hi, amb gran sorpresa veié el bou agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu mig amagada.

L'agafà, l'embolicà amb la seva caputxa i, recollint els ramats, se'n tornà a casa seva. Quan volgué ensenyar la imatge, aquesta havia desaparegut. L'endemà la trobà al mateix indret. Novament se l'endugué i una altra vegada desaparegué del seu embolcall. La gent de Vilaformiu decidí de pujar fins aquell indret i van veure la imatge entaforada en un replec de la roca a l'ombra d'un cirerer que havia florit fora de temps. A partir d'aquell moment entengueren que la imatge volia ser venerada en aquell mateix indret.

Les Festes del Santurari

Queralt celebra la seva festa gran el dia 8 de setembre. Es coneix com a 'Gala de Queralt'. Aquest dia a Berga és festa local. Previ al dia de la Gala, des del 31 d'agost, cada tarda es celebra la Novena.

Una altra de les diades concorregudes a Queralt és el dia 25 d'abril en motiu de la festa de Sant Marc, quan es rememora un antic vot de poble. Aquest dia, després de la missa, tothom és obsequiat amb coca i xocolata.

A més d'aquestes dues jornades, hi ha diversos aplecs que fan els pobles del voltant en determinades dates.

Un passeig recomanat

Baixant de La Cova i seguint el camí que voreja la muntanya (molt agradable de fer) trobarem la Font del Bou que es va esgarriar i que fou trobat pel pastor als peus de la imatge. A la font hi ha la representació d'un bou de la boca del qual en surt el broll d'aigua.

Seguint el camí assenyalat, arribarem a la capella de Sant Joan i, més endavant, donant el tomb a la muntanya, el balcó de Garreta, des d'on podem esplaiar-nos contemplant la ciutat de Berga. En aquest indret hi ha la cova de Sant Ignasi.

Dintre de les excursions de gran recorregut, cal esmentar la travessa Núria-Queralt i el Camí dels Bons Homes, la ruta dels càtars en el seu exili (GR 107).

Serveis Religiosos

Tots els Diumenges es celebra missa a les 11:00h. En el Santuari s'hi fan, a més, moltes altres celebracions com són trobades, bodes, aniversaris, 

Per on hi pugem ?

Amb cotxe: La carretera que puja a Queralt arrenca de la que va de Berga a Sant Llorenç. Es troba correctament senyalitzada. Des de l'Eix del Llobregat (C-16/E-9) cal accedir a Berga per l'entrada nord i seguir en direcció Sant Llorenç de Morunys (BV4241). A tres o quatre quilòmetres, a mà dreta, hi ha el trencant per pujar a Queralt. És la mateixa carretera que va als Rasos de Peguera (BV4242). Ja a Queralt s'hi troba un aparcament gratuït  senyalitzat amb una capacitat per a un centenar de vehicles.

A peu: Pujar a Queralt a peu des de Berga és una autèntica delícia. L'excursió pot durar entre tres quarts i una hora. Sortint de Berga des de la mateixa plaça de Sant Pere, pujant pel Trencacames, i després d'enfilar el camí vell de Queralt, a l'alçada de l'Hostal Sant Marc, podreu optar per pujar pel dret -pel davant de la serralada- o, seguint la carretera, per l'obaga i les fonts. Al llarg del recorregut anireu trobant un seguit de capelles que us permetran un recés en el vostre camí. Són les capelles de Sant Jacint, Sant Jaume i els Dolors. Per la banda de l'obaga trobareu la de la Sagrada Família. En arribar a dalt trobareu les Tres Creus, aixecades en record de les tres avemaries que el pelegrí resava quan arribava a Queralt.

En arribar a Queralt: Podem fer us del funicular inclinat -que funciona sempre a excepció festa dels dilluns- per acabar d'arribar al Santuari, o fer-ho a peu per les escales que voregen la serralada gaudint de l'impressionant paisatge.

Ja en el Santuari: S'han construït rampes que permeten l'accés a l'església sense problemes als minusvàlids des del mateix funicular i fins al conegut com a 'Pati dels Castanyers'.

Informació general

El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, és obert de 8 del matí a les 8 de la tarda.

El capellà custodi actual és Mn. Jaume Prat  El trobareu al telèfon 642507185. Si us hi heu de dirigir per escrit, l'adreça del Santuari és: Apartat de Correus nº 10 - 08600 Berga.

El servei de bar resta tancat temporalment.

Hi ha una botiga de venda de records de detalls clàssics i articles d'ara i on podrem ser informats Dill. Dj. Dv. Ds. Diu. de 9'30 a 14h i de !6'15 a 20h  Dimarts i dimecres tancada. Per més informació  al telèfon 659646629.

Al Santuari hi ha sanitaris públics. Sanitaris minusvàlids dins el bar