A Queralt per les Capelles
- Publicat a Senderisme
- mida de la font disminuir la mida de la font augment de mida de la font
- Imprimir
- correu electrònic
- Temàtica: Natura, Cultural, Familiar
- Distància: 7,5 km
- Durada caminant: 2 hores
- Senyalització: Sí. marques grogues i blanques (PR C-73) de Berga a la capella de Sant Joan, passat Queralt; marques ver
- Població de sortida: Berga
- Font: Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà
El santuari i la serra de Queralt ofereixen una immensa varietat d'atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples camins que recorren tant la cara nord com la cara sud, i edificis que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació religiosa. Us presentem una ruta curta per conèixer el santuari i les faldes de la muntanya on es troba situat. Les processons que pujaven des de Berga a Queralt eren un fet regular. Hi ha dos camins ben condicionats, un per la solana i l'altre per l'obaga, amb les seves capelles corresponents. Aquesta ruta puja per la solana.
Descripció
La ruta comença a la plaça Sant Francesc de Berga, seguint el PR C 73. En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Cal creuar-la i començar a pujar pel camí conegut com la d recera de Queralt. En la pujada passareu per tres capelles, bons llocs per recuperar forces i contemplar el paisatge: Sant Jacint , Sant Jaume i Santa Maria dels Dolors.
Una vegada a dalt de Queralt, us suggerim visitar l'església i la cova de la Troballa. La llegenda de Queralt s'emmarca dintre de la tradició –que té com a màxim exponent Montserrat- de troballes de figures de la verge a l'edat mitjana. Es tenen notícies de l'existència del santuari des del segle XIV però aquest edifici data del segle XVIII. Actualment hi ha un projecte per rehabilitar l'edifici i convertir-lo en un hotel i restaurant de primer ordre.
Si seguiu el camí de ronda de l'esperó anomenat castell berguedà, trobareu dos miradors que donen diverses perspectives de la serra i una llarga vista cap al sud, motiu que li ha fet valer el sobrenom de balcó de Catalunya. Per als més agosarats, passat el primer mirador, hi ha un camí no marcat però clar cap a la dreta que puja al cim del castell berguedà. Si hi arribeu, gaudireu d'un impressionant panorama de 360º. També es veuen restes d'obra que marquen l'emplaçament d'un canó durant les guerres carlines. Aquesta pujada no és aconsellable per a les persones que pateixen vertigen.
La baixada es fa pel camí de la Garreta, que és el nom de la masia on s'arriba, al peu de la carretera de Sant Llorenç de Morunys. La ruta senyalitzada continua cap a l'esquerra. Per als que vulgueu allargar la ruta uns 45 minuts, us proposem un petit desviament: continueu cap a la dreta en direcció al Portet, seguint també les marques blanques i verdes. Seguiu aquest camí a la dreta, que transcorre majoritàriament pel costat del torrent de la font Calenta , fet que li dóna un atractiu afegit per la frescor i el soroll de l'aigua en saltar cap avall. Després d'un quart d'hora, el camí puja amb més pendent pel mateix costat del torrent, després el creua, fa una gran corba de pujada cap a l'esquerra i, finalment, torna al torrent per creuar-lo una altra vegada i continuar cap a l'oest. Just abans de creuar, veureu un camí cap a la dreta amb dues creus pintades de groc. Seguiu aquest camí, baixa a la llera. Si el seguiu pocs metres cap amunt es veu una cavitat a la roca des d'on surt aigua: la font Calenta . Si porteu càmera digital, féu una foto de l'interior: segur que us sorprendrà! El seu nom es deu a la temperatura relativament més elevada amb què surt. A l'hivern, fins i tot desprèn vapor pel contrast de temperatures. Mai s'asseca.
Retorneu a la ruta senyalitzada pel mateix camí per on heu vingut.
Tornant cap a Fumanya pel camí dels avianesos, pujareu pel llom de la muntanya. Seguint aquest llom cap a la dreta, es veuen uns forats circulars tallats a la terra. És el que queda d'una de les torres d'artilleria que, juntament amb el castell i la torre de la Berga, defensaven Berga durant les guerres carlines. La torre de la Petita encara es pot veure a la cresta esquerra del túnel de Berga.
Un cop a Fumanya ja només caldrà desfer el camí que hem fet de pujada per retornar a la plaça Sant Francesc.