Les 41.042 hectàrees del Parc Natural del Cadí- Moixeró comprenen territori de les conques fluvials del Segre i del Llobregat i de 17 termes municipals de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya, molts d'ells visitats en aquesta ruta. Es poden contemplar magnífiques panoràmiques de les serres i massissos que conformen l'orografia del Parc com el Cadí, el Moixeró, el Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada així com també descobrir-ne paratges naturals singulars (les fonts del Llobregat), nombroses esglésies romàniques, runes de castells mil·lenaris i antics nuclis medievals. L'itinerari ha estat ideat per fer-se en un cap de setmana o més dies.

Tomb per l'entorn muntanyenc del nucli de Maçaners que transcorre per paratges on predominen els boscos de pi roig i, per sobre dels 1.700 m d'altitud, els de pi negre. Nombroses masies com ca l'Espardenyer o cal Guineu parlen de l'antic aprofitament agrícola d'aquestes terres d'alta muntanya. Durant el recorregut, es tenen grans vistes de la cara S del massís del Pedraforca. Per fer aquesta ruta, es necessita un cert nivell de preparació i de resistència física a causa del seu alt desnivell.

Prats de Lluçanès, situada en un altiplà entre les depressions de la riera de Lluçanès i la de Merlès, és indiscutiblement la població més important i dinàmica de la subcomarca lluçanesa. El terme municipal té un clima mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental i comprèn, a més de la vila de Prats de Lluçanès, cap administratiu del municipi, les demarcacions parroquials de Santa Eulàlia de Pardines i Sant Andreu de Llanars . La vegetació és eurosiberiana, caracteritzada per la presència d'un bosc de roure martinenc. Entre les masies notables del terme, sobresurt Sant Marçal, encarada a la vall de la Gavarresa, amb una capella dedicada al sant homònim. A prop, es conserva un tram de l'antic camí ral de Berga a Vic, que es considera d'època romana. A pocs metres de la sortida del poble, i enllaçant amb la carretera de Navàs, es troba una via que mena a l'església de Sant Andreu de Llanars, edifici romànic del s. XII.

A diferència d'èpoques passades, quan els camps de conreu ocupaven gran part del seu terme, Vilada compta actualment amb un accidentat territori circumdant eminentment boscós i d'una exuberant vegetació. L'itinerari discorre pel seu sector occidental a través d'inacabables boscos de pins -on també hi són presents roures, boixos, alzines i algun faig- tot mostrant excepcionals panoràmiques a migdia de les cingleres de la serra de Picancel, l'embassament de la Baells i, a ponent, de la Roca de la Gotzera, el Cap de Tastanós, el Cap de la Canal Closa, la Figuerassa i els Rasos de Peguera. Les runes del castell de Roset, que daten de principis del segle XI, parlen del passat medieval d'aquestes muntanyes.