Dolors Santandreu revela les interioritats de la Custòdia

De la mà d’aquesta festa es van crear les custòdies, objectes litúrgics que exposen el cos de Crist a la veneració pública. La historiadora també va explicar que l’any 1942 mossèn Josep Serra i Sala, rector de Berga, es va fer ressò del desig dels berguedans de disposar d’una custòdia nova. Aquesta es va poder fer gràcies a l’acapte de diners a iniciativa de la família Manubens, que va permetre elaborar una custòdia amb forma de sol, en plata, or i pedres precioses i semiprecioses. Després de parlar de les diverses parts de l’objecte i dels elements que hi són representats (la comparseria patumaire, quatre columnes barroques, Santa Eulàlia de Mèrida, el Pi de les Tres Branques), Santandreu es va referir a les signatures que hi ha a la part del darrere de la Custòdia, al voltant del viril o cercle on es col•loca el cos de Crist, entre les quals hi ha la de qui va fer la custòdia, qui la va beneir i també la del dictador Franco, que quan es va estrenar la Custòdia feia pocs anys que havia guanyat la Guerra Civil. A més, el públic es va assabentar que entre els anys 1973 i 1974 hi va haver discrepàncies sobre si la Custòdia s’havia d’exposar al temple de les Sagramentàries o si havia de romandre guardada durant tot l’any i només treure-la per Corpus a l’església de Sant Pere, com es feia aleshores. Al final, tot i la negativa inicial de molta gent, es va signar un document que deia que la Custòdia era de la Parròquia de Berga i que romandria a l’església de la Sagramentàries, amb la condició que la Parròquia la pogués demanar sempre que volgués. Amb això s’aconseguia que el poble pogués venerar la Custòdia diàriament. Per acabar, Santandreu va felicitar el regidor de Patrimoni Cultural per la iniciativa d’exposar la Custòdia al Museu i va donar les gràcies a la Parròquia de Berga per haver-la deixat exposar. Un cop acabada la xerrada, el públic va poder contemplar la Custòdia de prop.